Joan Comasòlivas, de Matadepera (Vallès Occidental), envia aquest missatge:

Hi ha una expressió molt bonica per dir si fa no fa el mateix, que és a aranya i estira cabells. Vol dir fent les coses d’esgarrapada, o bé amb traïdoria i mala llet, o una cosa així. Com tantes d’altres, s’està perdent, i és una llàstima.

N’hem trobat un exemple al capítol I de La febre d’or, de Narcís Oller:

En Rodon no veia ni forges, ni foc, ni manxes, ni encunys, ni diner; però el sentia ressonar a sos peus, vibrant i escorredís, i a ell li bastava l’espectacle d’aquella munió cridant a la desesperada, disputant-se a l’aranya estiracabells milions i milions, per a imaginar-se la fabricació de l’or que exaltava tants d’esperits.

I Roser Andrés i Bacardit, de Barcelona (però amb família de la Segarra), ens informa sobre aquesta variant: «A casa, quan era petita, aquesta expressió s’utilitzava molt, però amb la modalitat a esgarrapa i estira cabells».

D’altra banda, alguns subscriptors —com ara Imma Nadal, del Solsonès, i Sandra Saura, de Sabadell— ens han recordat que un estiracabells és una libèl·lula o espiadimonis o tallanassos.