Definició
1 Banc amb respatller alt.
Durant l’hivern, mataven les hores a l’escon, asseguts al voltant de la llar de foc.
2 Banc o seient que ocupen els diputats en les cambres legislatives; per extensió, acta de diputat.
En les eleccions del 1936, l’esquerra va guanyar la majoria d’escons.
També: escó, que n’és una variant més recent (del s. XVIII, mentre que escon data del s. XI).
Etimologia
Del llatí scamnum, ‘escambell, banc’.
Usos
Contempla les parets i els mobles i s’adona amb esglai —però com pot ser que ho recordi tant, pensa— d’uns petits canvis, quasi imperceptibles, però tot continua allà mateix, com si l’hagués esperat: la llar de foc neta de brossa; l’escon amb els coixins, els porticons foscos, els fogons de la cuina del mateix rajol que el terra, les lleixes blanques que tant li agraden, fetes d’obra, la nevereta, com de joguina:
Maria Mercè Roca, Cames de seda (Barcelona: Columna, 1992)
—Tot està igual —diu, somrient, girant-se, i després rectifica—: Però aquest llum és nou, i aquests coixins també, oi?Recordo que deia al pagès:
Josep Pla, Els pagesos (Barcelona: Destino, 1968)
—Quan ve l’hivern i arriba l’hora baixa, i acabats ja els treballs del camp cal recollir-se a casa…, llavors què feu, com passeu el temps?
—Quan comença de fosquejar —em respongué sentenciosament— és l’hora de donar menjar als animals.
—Però… i després?
—Després, ens acostem al foc, ens asseiem a l’escon i pensem.
—I cada dia feu igual?
—No senyor. Cada dia és diferent. Moltes vegades només seiem.
Tema de la setmana
Llocs on podem seure
Diria que és més habitual “escó”, oi?
(via Twitter https://twitter.com/RaulRuizMiquel/status/1572476847077691394)
És més habitual perquè no es recorda que, on era viu en l’accepció primera, “banc de respatller alt, sovint vora el foc”, se n’havia dit “escon”, tret d’alguna zona (v. DCVB), que la ‘normalització’ ha preferit.
“Escó” fa pensar en una “catalanització” de “escon”, com “camió” de “camion” –i, segons certs ignorants”, “Ramó” de “Ramon”.