Definició
Molt prim i desnerit.
Aquesta criatura no es fa, creix molt escanyolida.
També s’usa en sentit figurat: una veu escanyolida; un text escanyolit acompanyat de moltes fotografies.
Etimologia
D’escanyolir-se, ‘esdevenir escanyolit’, de canya, del llatí canna, mateix significat. Altres mots de la mateixa família són canyella, canyet, escanyar (i escanyapobres), canell i canyís.
Usos
Les cames voluptuoses
de la cambrera
del bar on sóc
se’m mostren,
mentre ella carrega
d’ampolles el frigorífic.
se’m fa bella i tendra.Desitjada amb desesperació.
Ovidi Montllor, «Desesperacions», al llibre L’Ovidi, de Núria Cadenes (València: Tres i Quatre, 2002), pàg. 269
Li diuen Enriqueta
i la vigila el nuvi
assegut en un racó.
El nuvi deu de fer
unes quantes arroves
més que jo.
Oh, déus! Per què m’heu fet
tan escanyolit!Jo no sabia què dir ni què fer, perquè sóc lent de reflexos i perquè ningú no m’havia preparat per assimilar en pocs minuts tot l’abast d’aquell esdeveniment portentós: el meu fill i el seu nòvio escanyolit havien desembarcat a Son Vilà, la magnífica posessió on vivien l’Alícia i la Tònia, per passar-hi el temps (¿tres dies? ¿quatre? ¿vint? ¿un mes? ¿dos mesos?) en què serien víctimes de la llegendària síndrome d’abstinència de l’heroïna, més popularment coneguda com a «mono». El seu primer mono.
Lluís Maria Todó, L’últim mono (Barcelona: Club Editor, 2015), pàg. 34
Tema de la setmana
Mots prims i flacs. El d’avui és un suggeriment de Joan Solergibert, de Barcelona.