Definició
En sentit figurat, matar, fer estrall.
Des de dalt de la muralla van escabetxar bona part dels atacants fins que aquests es van retirar.
També en sentit figurat i col·loquial s’usa com a equivalent de ‘suspendre (un estudiant que s’examina)’. El professor ha escabetxat molts alumnes.
Etimologia
En sentit recte escabetxar és ‘adobar (peix o altres menges) amb escabetx’ (Escabetxava sardines i verats) i ve d’escabetx, de l’à rab vulgar iskebêǧ, en lloc de l’à rab antic sikbâǧ, ‘guisat de carn amb vinagre i altres condiments’.
Usos
De tant en tant filats de músculs se li disparen i el seu cos es contrau. Sembla frà gil i indefens, aixà i tot anit li va deixar ben clar la casta d’animal que és, havia donat el passaport a una dona jove, va dir, i la seva consciència no li faria cap rau-rau si n’escabetxava una de vella.
Antònia Vicens, Ungles perfectes (Barcelona: Proa, 2007), pà g. 26  —Ja sabeu on sóc per a qualsevol cosa que us faci falta.
Maria Aurèlia Capmany, El malefici de la reina d’Hongria (Barcelona: Barcanova, 2018 [1982])
  —Com és ara què? Sou pastor d’ovelles?
  —Sóc pastor i alguna cosa més. Si us cal escabetxar algú només heu de fer que dir-m’ho. Us faré preu d’amic.
  I s’alçà d’un bot, engrapà l’arma i l’apuntà rient.
Tema de la setmana
Matamots