Definició
Causar enuig (a algú), afectar desplaentment, irritar.
Que sempre arribéssim tard enutjava les nostres amigues.
No t’enutgis tant amb ell, que ho fa sense mala intenció.
Etimologia
Del llatí vulgar ĭnŏdiare, ‘causar aversió, inspirar fàstic o horror’, derivat de la locució in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
Usos
Entrà, encengué el llum i s’adreçà a la finestra per abaixar les persianes. Ni a la tauleta ni al capçal del llit no hi havia bombeta per llegir, i això l’enutjà. Sense llegir una estona no s’adormia mai. Tampoc no hi havia una cadira que convidés a seure-hi. L’hostal era modest, però el preu que pagava li donava dret, si més no, a un llum adossat a la capçalera.
Teresa Pàmies, Memòria dels morts (Barcelona: Planeta, 1981)—Si tan fotuda estàs —va dir—, per què no et traus la baixa i te’n vas uns dies a ca els teus pares?
Manuel Baixauli, La cinquena planta (Barcelona: Proa, 2014)
Solia dir això, quan s’enutjava. Sabia que jo no podia passar un dia sense ell. Vaig dir que, per molt malament que em sentira, no volia anar-me’n.
—Cura’t ràpid, doncs —féu ell.
—Ja em diràs com. Una grip és una grip. Cal passar-la.
Enigmot
El tema d’aquesta setmana l’heu de descobrir vosaltres. El primer subscriptor que enviï la resposta correcta a mots@rodamots.cat guanya un lot de llibres, gentilesa del Club Editor i Adesiara. En sortejarem dos més entre els altres encertants. Consulteu al primer enllaç les bases completes per participar-hi.