A voltes, és un mestre qui t’ha fet obrir els ulls a la lectura. Com a mestre he assistit a desvetllaments lectors de diversos alumnes. És extraordinari: els canvia la mirada i tot. Els mestres ja saben que molt sovint la seva influència és d’efectes retardats. És al cap d’un temps, quan topes amb l’exalumne en una llibreria quan ho endevines o potser no ho endevines mai perquè no hi coincideixes més, però aquella persona és lectora perquè tu vas dir una cosa, perquè un dia vas llegir un conte, o els vas explicar amb entusiasme l’argument d’una novel·la, vas llegir un poema o vas tractar amb delicadesa un llibre que havia caigut a terra.

, La matèria de l’esperit (Barcelona: Proa, 2005)

En Tomeu és un bon mecànic, però de tant en tant ho deixaria tot sense pensar en res més per llançar-se a aventures esbojarrades, que duren sempre just el temps de començar… Fa plans, s’hi aboca amb passió, no hi ha ningú com ell a posar entusiasme en un ideal. Després de pocs dies, de vegades algunes setmanes, torna derrotat, abatut, incapaç de creure en si mateix, encara que el projecte hauria acabat funcionant. Però ell no s’ha esperat a veure-ho.

«La ratlla dels somnis», dins Mira’m. Contes de vides especials (Valls: Cossetània, 2009)