Ara hi té una altra cosa, la preocupació i la pressa, potser, i també una mena de desig contingut que no em puc creure que una dona com ella dugui a dins, un desig cruel que jo li sé veure però del qual no parlem, l’Alzheimer és l’Alzheimer i ha de fer el seu curs, però sembla que ella en vulgui accelerar el procés i se’l vulgui treure del damunt. I jo prou que sé que no ha estat la més feliç de les dones, però entre poc i massa, tampoc no n’hi ha per desitjar la mort d’una persona, i més si és el teu marit. I el meu pare.

Blanca Busquets, Tren a Puigcerdà (Barcelona: Rosa dels Vents, 2007)

Entre poc i massa. Entre no dutxar-se durant setmanes i fer-ho amb litres d’Eau de Rochas hi ha un punt d’equilibri que coneix qualsevol que no sigui cretí.

Quim Monzó, «Entre poc i massa» (La Vanguardia, 6 de juny del 2018)