Anàvem cap a la tomba de Keats quan vam veure que l’home que ens havia obert la porta estava cavant una fossa. Ella li va preguntar amb el seu mal italià si era per enterrar-hi algú. De la resposta va intuir que era una fossa comuna per a suecs i que, efectivament, aquell matí havien d’enterrar-hi algú. L’home era jardiner i enterramorts, una combinació que ara em sembla filosòfica.

, Les hores detingudes (Barcelona: laButxaca, 2011)

—Haurem d’avisar un metge —va dir un dels infermers.
   —Un metge? Ara és hora de demanar un metge —va dir en Tomàs amb una punta de sarcasme, perquè no aconseguia dominar del tot les seves emocions—, jo diria que el que ens cal és un enterramorts.
   —No et facis el graciós. Necessita algú que li signi el certificat de defunció —va replicar l’infermer.

El verí (Valls: Cossetània, 2002)