Definició
1 Posar algú en un estat de mig adormiment, en què hom se sent el cap enterbolit.
El beuratge ha ensopit el malalt.
(fig.) És un poble ensopit, sense cap diversió.
2 Caure algú en ensopiment, anar quedant abaltit, sense ànim, dit especialment d’un malalt.
Estant aquí tot sol, m’he ensopit.
Usos
[8 de març de 1918] Veure caure la pluja, a la fi, m’ensopeix. No sé què fer. Hauria, és evident, d’estudiar, de repassar els llibres de text, per treure’m de sobre aquesta pesada carrera d’advocat. No hi ha manera.
Josep Pla, El quaderns gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 88
És curiós que el valencià que desconeix el verb ensopir i ensopit, sol dir “sompo” en el sentit d’ensopit (també diem bambau per babau…). A Pego, a més, de sentir sensació d’ensopiment diem atovar i estar atovar. Que és estovar (verb que també diem en sentit recte) amb un altre prefix que en canvia el significat.