—Tan malament ho passes?
   —Ho passo malament amb la xicota.
   —Amb xicota es passa malament, cert. Jo en vaig tenir vuit i sé el que em dic.
   —Fes-hi la broma que vulguis, però espera que jo sigui fora. Amb prou feines t’he parlat de Mirella i vull fer-ho. —Després d’una pausa amb ennuec i tos, va prosseguir—: Quan ahir em va deixar amb un pam de nas, no va ser per la seva mare sinó per una altra raó que encara m’emprenya més. Vull aclarir-ho. No em contesta al telèfon.

Lluïsa Forrellad, L’olor del mal (Barcelona: Angle, 2011)

La psicòloga Núria Ventalló és la persona amb qui Judit perd tots els recels. Aboca damunt l’experta en tortuositats de l’esperit la violenta allau de misèria que corca la seva vida. I entre llàgrimes i ennuecs, la rècula d’insults dedicats a Alexis que venen a continuació. Només proferint-los es queda calmada per dins, com si hagués fet net el pap de podridures. Recupera el compàs de l’alè. La doctora Ventalló, que a penes ha interferit en el seu desfogament, l’observa en silenci.

Robert Saladrigas, La llibreta groga (Barcelona: Destino, 2004)