Definició
Etimologia
Probablement del més antic (usat encara en algunes bandes) enarquerat i enarcat, derivat d’arc, en el sentit de ‘rígid, com un arc tens’, amb possible influx de mots de sentit semblant, per exemple encarcerar.
Usos
Una altra paraula del castellà que també esbiaixa els usos del català és tipus. Quan parlem dels tipus de les arts gràfiques, dels tipus d’interès, d’un tipus de delicte o dels tipus dels grups taxonòmics de la zoologia o la biologia, el mot català coincideix amb el castellà tipo. Oli en un llum.
Magí Camps, Parla’m amb estil (Vic: Eumo, 2020), pàg. 82
Però hi ha altres significats més corrents i d’ús general en què tipus, tot i que el DIEC en recull el sentit, em sembla massa encarcarat. Potser el que menys m’agrada és la formalitat del mot, amb aquest final en -us, propi de mots més cultes que patrimonials, que li pren tota espontaneïtat.Hi ha altres solucions que, quan parlem, acostumen a sortir sense pensar-hi. Promoguem aquestes construccions i aconseguirem escriure d’una manera més fluïda, que també resultarà menys encarcarada.
Magí Camps, Parla’m amb estil, pàg. 107
Tema de la setmana
Paraules i expressions tretes de Parla’m amb estil, de Magí Camps, per parlar i escriure ben desencarcarats!
Ací Pego, a la Marina Alta, i fins a Beniarrés, diríem de forma generalitzada engarrotat (molt més que agarrotat). Però… A Pego, tenim un mot molt bonic i no sé si únic. Diem garsir: M’he alçat garsit (no sols és doblegat sinó també amb dificultats per a recuperar la forma). Les persones ens garsim, però les coses es garseixen: La pota de la cadira s’ha garsit tota. DNV: Deformar un cos torcent-lo o encorbant-lo, especialment per contracció a causa del pes. Garsar és prou general en valencià, però garsir especialitzat per a les persones, no sé si es diu fora de Pego.
Al català principatí, hi ha l’adjectiu: guerxo. La vacil·lació x i s, es dona molt: sampar i enxampar. = agarrar. Com et sampe, et mate! Com t’enxampi, et mato! (No he sentit mai a Pego sampar per menjar…).