Definició
1 Cap ací, en direcció on hom és.
Ha venut tots els seus terrenys de la carretera ençà.
2 Cap al temps present, a partir d’un moment passat.
No l’he vist de dijous ençà.
D’un quant temps ençà, han canviat les coses.
d’ençà de loc prep Des de. D’ençà d’aquell dia.
d’ençà que loc conj Des que. D’ençà que és fora.
fer-se ençà Acostar-se. Remei, fes-te ençà, que no et veig prou bé.
Etimologia
Compost de en i ça, del llatí vulgar ecce hac, ‘vet ací aquí’.
Usos
La meva pipa jau, i no perilla,
Josep Carner, «El beat supervivent», dins El cor quiet (1925)
a un racó de la boca. És mitja nit.
Enllà dorm el meu fill, ençà ma filla
i dolça alena missenyora al llit.Una galleda d’escombraries tombada al mig del pas feia renegar el Bernat, sense ganes. I, engrapant l’escombra i la pala, recollia les deixalles per tirar-les al carro. D’un temps ençà, s’hi trobava sovint. Maleïts gossos. Tot i que estava segur de qui era el gos que provocava l’escampadissa, de moment, feia el desentès. Tenia altres maldecaps.
Sílvia Alcàntara, Olor de colònia (Barcelona: Edicions de 1984, 2009)
Tema de la setmana
Adverbis