Definició
Després, tot seguit.
Si fas bondat, en acabant anirem al cine.
Jo cada dia en acabant de dinar em gite una horeta.
També: acabat, en acabat, en acabar
En acabant s’usa més en català occidental; en l’oriental és més freqüent en acabat. També hi ha qui diu en acabar i qui sosté (com ara Joan Solà) que caldria admetre la forma aglutinada encabat (i, per tant, també encabant).
En acabat de sopar hi ha ball a la plaça.
Ara treballem, i encabat ja tindrem temps de xerrar.
Usos
Fins que de sobte un matí el pregoner feia un altre ban important i la gent s’oblidava de tot, perquè els records són així; primer et semblen tan a prop que pots tocar-los amb les mans, i en acabant van fent-se petits petits fins que els oblides, igual que passava amb les naus que creuaven la badia, grans i potents, i a poc a poc s’empetitien i en arribar a la punta de l’Albir ja les havies oblidades.
Carmelina Sánchez-Cutillas, Matèria de Bretanya (València: Tres i Quatre, 1976)La Veva m’ho va dir. És home per a tu. Aleshores encara no havia reconegut en aquell home elegant, irònic, generós, el meu balladoret de la festa major del teu poble, anys enrere, quan ella enamorava pagesos i els espantava, perquè, en acabant d’enlluernar-los, d’ells no en volia res.
Maria Barbal, País íntim (Barcelona: Columna, 2005)
Tema de la setmana
Mots amb ‘acabar’
Faig servir molt, de sempre (i és molt comuna a les terres de l’Ebre) l’expressió “encabat-del-que-sigui-farem-tal-cosa”, no diem “en acabant” (que personalment no havia sentit mai fins avui al vostre correu), sinó en acabat pronunciat encabat com a sinònim de “després”.
Teniu raó, a València la gent al carrer diu “encabant”. Sempre he pensat que era una incorrecció i m’alegra llegir que està admesa. Gràcies
A Xixona diem “en acabar”