Definició
Quantitat d’una cosa (grans, fruits, etc.) que cap a la conca de les dues mans juntes.
Dóna-li un parell d’embostes de gra, a la mula, que se les ha ben guanyades.
També: almosta, mosta
Etimologia
D’un hispanoromànic ambosta, haplologia del cèltic ambibosta, derivat de bosta, ‘conca de la mà’, amb el prefix ambi-, ‘tots dos’. Vegeu-ne més informació aquí.
Usos
Un dia
Felícia Fuster, «Fosca», dins Aquelles cordes del vent (Barcelona: Proa, 1987)
m’he despertat com d’una mort petita,
intranscendent. He vist, de sobte,
el món. Distret. Obscura
m’he sentit: una glopada, una embosta
d’espai perdut. Un sanglot
m’ha penjat, allunyada,
sobre una branca dura
de ferro mal forjat,
aquí on m’estic, nua de temps,
amb la por d’esperar, per esperar-vos, ferotgement callada,
obscura.
Fosca, meticulosament. I viva.M’acosto a tu per un silenci
Jordi Sarsanedas, «Ofrena», dins L’enlluernament, al cap del carrer (Barcelona: Proa, 2001), pàg. 24
treballat, com si, en ofrena,
t’allargués una embosta de somnis i ferides.
Accepta-la. Que hi hagi
en algun indret, en algun moment,
entre algú i algú altre,
pa amb gust de pa,
vi amb gust de rosa.
Tema de la setmana
Mots trets de poemes
Amb el mot d’avui, la meua gent i també els meus veïns de quan m’estavi a Elna, feien servir les expressions següents que mai més no he sentit enlloc i que tampoc no he trobat mai en cap diccionari: “a trossos i embostes” o “a estones i embostes” per significar “un poc avui, un poc demà, quan tindré temps, i forçosament de mala manera”.
Exemple:
Ho va esguerrar tot perquè ho va fer a trossos i embostes.
Si ho fas a estones i embostes, no ho acabaràs pas mai.
Algú les ha sentides mai?