Definició
De caràcter íntegre; expressió emprada per a referir-se a algú que és del tot honest, incorruptible.
No podran subornar-lo; és un home d’una peça, no cedeix fàcilment.
Ha demostrat ser d’una peça: malgrat les pressions a què l’han sotmesa, no ha dit res que comprometés els seus companys.
Etimologia
Del llatí vulgar pĕttĭa, ‘tros, part’, d’origen cèltic. Algunes frases fetes amb peça són tenir mala peça al teler, ser una bona (o una mala) peça, fer peça.
Usos
És ben fàcil, en literatura, presentar personatges d’una peça —que és el que la gent busca als telefilms—, que no facin mal, personatges adients per a ésser reconeguts: les persones de la vida que ens volten semblen així, d’una peça, senzills de definir. Estem acostumats a ocultar tot allò que és tèrbol, complicat, contradictori.
Montserrat Roig, Digues que m’estimes encara que sigui mentida (Barcelona: Edicions 62, 1991), pàg. 25Hi ha persones, per bé que poques, que no són tan franques, que van amb peus de plom i amb molta cautela. L’error és de creure que els homes i les dones són tots d’una peça. Les persones d’una peça es poden trobar al teatre: en la vida és més difícil.
Josep Pla, Notes disperses (Barcelona: Destino, 1969)
Tema de la setmana
Locucions amb la ce trencada