Definició
1 Senda o camí que porta dret a una banda, especialment que serveix per a abreujar el camí.
Allà la carretera fa una gran volta, però hi ha una drecera per on es pot pujar al castell en deu minuts.
2 Mitjà o manera per a fer o aconseguir més aviat una cosa.
Fumar i beure en excés és la millor drecera per a intoxicar-se.
«Digueu, companys, per on s’hi va? | Tot es camí, tot és drecera, | si ens dem la mà», fan uns versos de Joan Maragall.
Etimologia
De dreçar, del llatí vulgar drectiare, per directiare, derivat freqüentatiu de dirigere, directus, ‘dirigir, fer posar dret’.
Usos
Anàvem a la font quan ja queia la tarda,
Joan Teixidor, «La font», dins Fluvià (Barcelona: Columna, 1989)
resseguíem camins, corriols i dreceres,
ens arribava el cant que fa l’aigua i la pedra.
Érem els habitants d’un estiu de miracle,
tot era tan feliç que no ho enteníem.
Dames, cavallers, l’estol de nens i nenes,
el gaudi de la llum i l’hora fugissera,
els núvols divagant pel cel que s’enfosqueix
i trepitjant el verd el vestit blanc de Maria.
Ignoràvem Renoir però ja el pressentíem.Els tramvies i autoòmnibus només funcionen, si funcionen, unes quantes hores al dia, i ben sovint han de parar per les alarmes i els bombardeigs.
Antoni Rovira i Virgili, Els darrers dies de la Catalunya republicana (Barcelona: Acontravent, 2014)
Al passeig de Maragall, se’ns ajunta un amic meu, mestre d’estudi d’Horta, bon català i bon home. Ens ensenya un camí de drecera a través del Guinardó. Però aquest camí té un inconvenient: en cas de bombardeig no ofereix cap refugi, ni el d’una entrada de casa, ni el d’un establiment. Prou que ho comprovem ara mateix.
Tema de la setmana
Camins