Definició
1  Senda o camà que porta dret a una banda, especialment que serveix per a abreujar el camÃ.
Allà la carretera fa una gran volta, però hi ha una drecera per on es pot pujar al castell en deu minuts.
2  Mitjà o manera per a fer o aconseguir més aviat una cosa.
Fumar i beure en excés és la millor drecera per a intoxicar-se.
«Digueu, companys, per on s’hi va? | Tot es camÃ, tot és drecera, | si ens dem la mà », fan uns versos de Joan Maragall.
Etimologia
De dreçar, del llatà vulgar drectiare, per directiare, derivat freqüentatiu de dirigere, directus, ‘dirigir, fer posar dret’.
Usos
Anà vem a la font quan ja queia la tarda,
Joan Teixidor, «La font», dins Fluvià (Barcelona: Columna, 1989)
resseguÃem camins, corriols i dreceres,
ens arribava el cant que fa l’aigua i la pedra.
Érem els habitants d’un estiu de miracle,
tot era tan feliç que no ho entenÃem.
Dames, cavallers, l’estol de nens i nenes,
el gaudi de la llum i l’hora fugissera,
els núvols divagant pel cel que s’enfosqueix
i trepitjant el verd el vestit blanc de Maria.
Ignorà vem Renoir però ja el pressentÃem.Els tramvies i autoòmnibus només funcionen, si funcionen, unes quantes hores al dia, i ben sovint han de parar per les alarmes i els bombardeigs.
Antoni Rovira i Virgili, Els darrers dies de la Catalunya republicana (Barcelona: Acontravent, 2014)
   Al passeig de Maragall, se’ns ajunta un amic meu, mestre d’estudi d’Horta, bon català i bon home. Ens ensenya un camà de drecera a través del Guinardó. Però aquest camà té un inconvenient: en cas de bombardeig no ofereix cap refugi, ni el d’una entrada de casa, ni el d’un establiment. Prou que ho comprovem ara mateix.
Tema de la setmana
Camins