En general, jo em sento més de gust escrivint que no pas parlant amb els lectors, les presentacions m’incomoden una mica. Jo crec que l’escriptor ha d’escriure i prou. Per això no em desplau ser un escriptor perifèric, d’aquells que no són gaire presents a la vida pública, ni als mitjans de comunicació.

Josep Vallverdú, entrevista a Serra d’Or, març del 2001, pàg. 14

Tacca rebé la notícia i es desassossegà tant que l’emperador li va demanar què li passava.
   —Un esclau, que se m’ha escapat.
   —A propòsit —va dir l’emperador—. No deu ser pas aquell gladiador tan bo que diu que tens?
   Tacca empal·lidí.
   —Tots són bons —va dir de correguda.
   —Bé, però tot Roma en va ple. Hi ha un iber que és llest com un isard, diuen, i que avui surt.
   —T’han informat malament, Cèsar. No hi ha més que un gladiador nou, i és sàrmata.
   —Em desplau. Si l’iber existeix, m’agradarà que surti a lluitar.

Josep Vallverdú, Un cavall contra Roma (Barcelona: La Galera, 1975)