Definició
Estat de desordre i confusió en què no hi ha manera d’entendre’s, en què cadascú tira pel seu costat, en què tothom crida, esvalota, mou gatzara, etc.
Quin desori, en aquella casa, quan va morir l’àvia!
Etimologia
Derivat d’odi i el privatiu des-, afegit vulgarment a mots que ja no es veien negatius (cf. desenemic, desgastar), i canvi de ‘d’ en ‘r’ per dissimilació de la primera ‘d’.
Usos
Quan un escriptor/escriptora recorda la infantesa, posa en ordre la seva vida. I se la inventa. Tant se val si ha passat fam, com Màxim Gorki o Jack London. Tant se val si vivia en un desori de llengües, com Elias Canetti. Si cal tornar a la infantesa, el narrador tria els personatges, sempre hi ha un avi bo i mig profeta, com a les pàgines més cruels que s’han escrit al segle XX, les de l’austríac Thomas Bernhardt.
Montserrat Roig, Digues que m’estimes encara que sigui mentida (Barcelona: Edicions 62, 1991), pàg. 21
Tema de la setmana
Homenatge a Montserrat Roig (1946-1991) deu anys després de la seva mort