Definició
Que ha perdut vigor físic i moral, que està desordenat i desendreçat.
Es va llevar desmarxat, sense ganes de fer res ni de veure ningú.
Als afores de la vila hi havia tot de cases desmarxades i esbalandrades.
Etimologia
De desmarxar, ‘destruir el bon ordenament o funcionament d’una cosa’, de marxar, del francès marcher, mateix significat, antigament ‘trepitjar’, i aquest, del fràncic markón, ‘deixar una petjada’.
Usos
En veure tanta gent davant la porta de casa amb aquelles lluminàries, lo meu amic se va espantar. Lo crit va ser esgarrifós:
Andreu Carranza, Anjub. Confessions d’un bandoler (Barcelona: Edicions 62, 2000)
—Pare! Pare! Què us han fet?
Lo silenci del voltant feia feredat. Només se sentia sanglotar la seua pobra mare que semblava desmarxada per aquell daltabaix. Los crits de Manelet retrunyien per tot lo poble…
—Qui me l’ha matat, a mon pare? Qui?Jacinta Galobard havia conegut el manyà al Parc d’Esports on anaven a patinar els diumenges al migdia. Corrien els difícils anys quaranta en una postguerra grisa, molt poc atractiva per al jovent. Locals d’esbarjo en runes, sales de ball convertides en menjadors d’Auxilio Social, tot desmarxat, tot en obres. Nois i noies Rambla amunt i Rambla avall, avorrint-se.
Lluïsa Forrellad, El primer assalt (Barcelona/Manresa: Angle, 2009)
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors. El mot d’avui l’ha proposat Ramon Torrents, de Barcelona.