Definició
1 Llevar o perdre el mànec.
L’aixada s’ha desmanegat.
2 Desballestar, desajustar, desmuntar; desorganitzar.
No sé què he fet: se m’ha desmanegat el pany.
Amb la seva intervenció desmanegà tots els plans.
Etimologia
De manegar, derivat de mànec, del llatí vulgar manicum, extret de manica, ‘garfi d’abordatge’.
Usos
De les quatre rodes del cotxe, n’hi havia una que girava al revés. Però era la bona, perquè provava d’allunyar-se d’una corba que ens va desmanegar a tots.
Pere Calders, «No se sap mai», dins Invasió subtil i altres contes (Barcelona: Edicions 62, 1981)
Tema de la setmana
Contes breus de Pere Calders (1912-1994)