Definició
Que provoca desfici; que té desfici.
El malalt ha passat la nit molt desficiós.
desfici m
Agitació deguda a un mal físic o moral, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d’un desig violent.
Etimologia
Del llatí defectio, -ōnis ‘abatiment, feblesa’, que donà l’antic defeci, després desfeci per influx de desfer i canvi de e en i per metafonia de la darrera i.
Usos
No era pas estrany que la llarga malaltia [de Verdaguer] em tingués desficiós, amb totes les coses tenebroses que al voltant d’ell corrien per Barcelona i que jo sentia contar al meu pare. Des que començà el mes de juny, entre els exàmens, que ja ens venien al damunt, i mossèn Cinto, que ja s’anava morint, vaig passar un gran neguit.
Gaziel, «L’enterrament de mossèn Cinto (13 de juny de 1902)», Tots els camins duen a Roma. Memòries (1893-1914), vol. I (Barcelona: Edicions 62, 1981), pàg. 176
Tema de la setmana
L’enterrament de Jacint Verdaguer (1902)