El plaer que hom acumula
és el fons d’on pouarem
un nou briu, un nou coratge,
per tenir ganes més grans
i tenir-les satisfetes
a l’instant, encontinent.
—Si els delers són bogeries?
—Aquí està el miraculós:
no ho són mai ni creen dubtes,
mentre estiguin ben lligats
o provinguin uns dels altres.
És com marxa triomfal.
És només l’oportunisme
que podria fer trencar
la cadena de faustesa.

Miquel Bauçà, «Abans, dir el que cal dir», dins Rudiments de saviesa (Barcelona: Empúries, 2005)

D’ençà que el conegué, quan arribà a la facultat com a ajudant de la càtedra d’arqueologia, començà a sentir-se’n enamorada. No era solament un sentiment d’atracció i de grat per veure’l i estar amb ell, era, a més a més, un autèntic deler, un desfici permanent per trobar-lo, una imatge fixa que no se li esborrava de la ment, un interès quasi enderiat per informar-se dels seus hàbits i costums, per saber qualsevol cosa de la seua persona i dels seus gusts, per mostrar-se-li agradable, per coincidir amb ell a tots els llocs.

Pepa Guardiola, El talismà del temps (Picanya: Edicions del Bullent, 1994)