Definició
Amb presses, superficialment, de passada, sense detenir-se.
No m’agrada anar en viatges organitzats perquè ho veus tot de rapafuig.
Ahir vaig estar en el teu poble, però no vaig passar per casa dels teus pares perquè vaig anar de rapafuig.
També: d’arrapa i fuig, d’arrapa-i-fuig, d’arrapa-fuig
Eugeni S. Reig, a Valencià en perill d’extinció (2a ed., 2005), diu: «Aquesta locució és d’us quotidià a València ciutat, a on sempre s’usa la variant de rapafuig i mai altres variants formals com ara d’arrapa i fuig, d’arrapafuig o de rapa i fuig. El seu ús és tan corrent que s’empra fins i tot quan es parla castellà.»
Etimologia
L’expressió originària és d’arrapa i fuig, formada amb els verbs arrapar, ‘llevar, emportar-se, arrabassar; aferrar-se; esgarrapar’ i fugir.
Usos
—Vaig a contar-te —digué— el que m’acaba de passar. És privat, confidencial. T’ho conte perquè confie en tu… i perquè estic confós.
Ferran Torrent, Només socis (Barcelona: Columna, 2008) pàg. 136
Torres va mesurar conyac en les dues copes. Butxana agafà un cigar i se’l va encendre de rapafuig, amb pipades curtes i rapidíssimes.
—Escolta —observà de sobte Butxana—, ¿estaves esperant algú?El mosset que solien fer o pegar els adults al bar, o a casa, era més apetitós, saludable i saborós que no la majoria dels bocates que els xiquets esmorzen, o llancen al contenidor del fem, quan ixen a jugar als patis col·legials, per exemple. És ben possible que tant d’entrepà industrial, o preparat arrapa i fuig, ens haja esborrat del paladar el gust d’una llesqueta de pa i oli amb companatge, tant fa si dolç, o si salat.
Josep Piera, Joc de daus (Barcelona: Edicions 62, 2012)
Tema de la setmana
Locucions que expressen pressa, rapidesa