Definició
A despeses d’altri, especialment abusant-ne.
Només ve a casa per poder menjar de gorra.
Sempre procura viatjar de gorra en el cotxe d’algun amic.
Etimologia de gorra
Potser del francès gorre, ‘elegància, luxe’, d’on anar de gorra, antigament ‘actuar per cortesia’, prodigant els cops de gorra, o per l’ús de dur gorra els estudiants pobres que feien de criats dels rics.
Usos
—Però encara tens uns quants mesos —ha dit la Sònia aquest matí.
M. Mercè Cuartiella, L’afer marsellès (Barcelona: Ara Llibres, 2014)
—Uns quants mesos per a què? —ha preguntat ella.
—Doncs per viure de gorra.
—Com de gorra?
—Ai, doncs està clar, nena. No està tot a nom d’aquell cabró? El lloguer, l’aigua, la llum… doncs no paguis res. T’enviaran notificacions i avisos i al final t’ho tallaran tot i et fotran al carrer, però fins llavors… que vagi contraient deutes.Llavors, l’oncle, per a mi, encara era un gran desconegut, una ombra benvolent que vivia a la casa, una mica de gorra, sense voler fer-se notar, regnant a la biblioteca i davant del piano, omplint-ne la tapa d’un zoo vivíssim fet de papers arreplegats per tota la casa, rosegant xocolata a deshora, sempre absent a l’hora de les grans decisions i molt amable amb les criatures.
Jaume Cabré, L’ombra de l’eunuc (Barcelona: Proa, 1996)
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors. La locució d’avui ens l’ha proposada Maribel Rojas, de Sant Vicenç de Torelló (Osona).
En una visita teatralitzada al Museu del Tèxtil de Terrassa van donar una explicació diferent a la frase “viure de gorra”: se’ns va dir que els treballadors a l’entrar a la fàbrica es posaven una gorra. Que aquesta gorra, amb una camisa llarga, era el seu uniforme de treball. I que quan algú estava malalt la gorra es quedava al penjador. En aquells temps no hi havia cobertura ni sanitària ni prestació en cas de baixa per malaltia, i els companys/es deixaven alguna moneda a la gorra per ajudar a la família del treballador i que no les passés tan magres, era com un “fons de solidaritat” o d’ajut.
D’aquí venia, diuen, per extensió, l’expressió “viure de gorra”.
Tenint en compte que moltes de les expressions que tenim vénen del ram del tèxtil, és ben probable que pugui venir d’aquí.
I, com se sol dir, “se non è vero, è ben trovato”. 😉
Abans, quan els senyors viatjaven, no solien conduir el cotxe. Ho feia un xofer al qual obligaven a portar una gorra. Quan a mig camí dinaven en un restaurant el xofer ho feia en un menjador més modest i un menú també més humil. A l’hora de pagar, la factura especificava: “Dos senyors i un que va de gorra” (que no ha pagat ell). Avui dia anomenem gorrer aquell que se n’aprofita dels altres. Qui no en coneix cap? Quan estudiava sempre hi havia aquell company que sempre fumava de gorra, demanant una cigarreta a l’un i a l’altre.
Bé, hi haurà versions a gust de tothom. Jo havia sentit que el fet d’anar “de gorra” s’atribuïa a la gent d’armes, policia, etc., que pel fet d’anar uniformats entraven de franc a tot arreu, a més d’aprofitar-se del que vingués al cas.