Anar de gorra. —Prendre part en una cosa de franc. Sota el nom de gorra han estat distingides i qualificades diverses peces del vestit, sobretot el masculí, destinades a cobrir el cap a tall de barret, però sempre de caient senzill, usades per la gent pobra i sobretot pels criats i servents, que no usaven capell, ja que aquest sols podia ésser vestit pels senyors. Quan aquests viatjaven, solien portar algun servidor, el qual, com ells, s’allotjava en els hostals i les posades on els primers feien parada, però l’hostalatge del servei era de categoria inferior, així en el menjar com en el dormir, i era costum corrent i terme general entre hostalers, en fer el compte, dir tants senyors i tants que van de gorra, i entre aquests segons hi havia compresos tota mena de criats, cotxers, minyons de peu, mulaters i tota altra mena d’acompanyament que havia dormit i menjat sense haver de pagar-se l’hostalatge.
Joan Amades, Refranyer català comentat, 1951, pàg. 43
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...