Anar de gorra. —Prendre part en una cosa de franc. Sota el nom de gorra han estat distingides i qualificades diverses peces del vestit, sobretot el masculí, destinades a cobrir el cap a tall de barret, però sempre de caient senzill, usades per la gent pobra i sobretot pels criats i servents, que no usaven capell, ja que aquest sols podia ésser vestit pels senyors. Quan aquests viatjaven, solien portar algun servidor, el qual, com ells, s’allotjava en els hostals i les posades on els primers feien parada, però l’hostalatge del servei era de categoria inferior, així en el menjar com en el dormir, i era costum corrent i terme general entre hostalers, en fer el compte, dir tants senyors i tants que van de gorra, i entre aquests segons hi havia compresos tota mena de criats, cotxers, minyons de peu, mulaters i tota altra mena d’acompanyament que havia dormit i menjat sense haver de pagar-se l’hostalatge.
Joan Amades, Refranyer català comentat, 1951, pàg. 43
Comentaris recents
missal
Molt curiós i l'origen del perdre l'oremus. Posa'...
missal
L'oremus és la veta que fa la funció de punt de ...
escolà -ana
L'escolà d'amén em fa venir cap aquí i veig que...
ser un escolà d’amén
Efectivament, Eugeni S. Reig, a l'entrada ...
ser un escolà d’amén
Com a curiositat només: La frase que he rebut ...