Definició
Usos
—No, Kilian, no continuïs per aquí. No vull embolicar-me amb tu.
Maite Carranza, Camins de llibertat (Barcelona: Edebé, 2016)
—Doncs amb el David no hi somiïs.
No li vaig clavar una plantofada dins de l’autobús perquè hi havia una gentada de cal Déu i em semblava massa cinematogràfic, de pel·lícula color sípia i noia fumadora despitada del segle passat. Clavar una plantofada, en clau de pel·lícula romàntica, era com dir: «Sí, sí, m’agrades. Estic boja per tu, besa’m d’una vegada».
Però se la mereixia.—Què us cal ara? Què heu de menester?
Núria Esponellà, Gran Cafè (Barcelona: Columna, 1998)
—No res, només vull escalfar aigua per fer una infusió de bedoll…
—Bedoll? Te fot! —va exclamar arrufant el nas—. Sé pas què manifesseu, porteu un enrenou de cal déu… i què hi diu la mestressa? Farem pas l’ouillada avui… —La seva veu de xiulet va acabar murmurant mots imperceptibles, improperis apagats que la Maria no va arribar a entendre.
Tema de la setmana
Qüestions teològiques a part, tenim un bé de déu d’expressions amb intervenció divina, com les que veurem aquests dies.
Una de bastant equivalent que va ser la que vaig aprendre de petit és ca l’ample (entenent-la com a una sola paraula, calample: si tingués molt d’èxit també l’hauríem acabat aglutinant, poder)
de ca l’ample
http://rodamots.cat/de-ca-lample/