davallar v

Definició

1  Anar, traslladar-se, moure’s, d’un punt a un altre de més baix.

Un camí que davalla de Collserola.

L’aigua del torrent davallava amb fúria.

2  Recórrer de dalt a baix.

Hem davallat el pendent a tomballons.

3  Portar de dalt a baix.

Ara davallen l’estàtua del pedestal.

Etimologia

De davall, format amb de i avall, mot al seu torn compost de la preposició a i vall.

Usos

  • Salvàvem els mots
    de la nostra llengua
    el meu poble i jo.

    A baixar graons
    de dol apreníem
    el meu poble i jo.

    Davallats al pou,
    esguardem enlaire
    el meu poble i jo.

    Ens alcem tots dos
    en encesa espera,
    el meu poble i jo.

    Salvador Espriu, «El meu poble i jo» (1968), dins Les cançons d’Ariadna

Tema de la setmana

«Quin raspall més aspriu!», va dir-li en Pinxo a en Panxo: i sí, saltem d’un centenari (el de la Joana Raspall de la setmana passada) a un altre (el de Salvador Espriu demà passat). Amb la particularitat que els mots d’aquesta setmana tenen música, ja que tots formen part del CD doble Amb música ho escoltaries potser millor (Picap), doblement recomanable per lletres i músiques. 

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

aconseguirclement