Definició
De dalt d’una cosa fins a baix, a terra.
El gat es va enfilar a la prestatgeria i va fer caure el gerro daltabaix.
Etimologia
Aglutinació de dalt (que al seu torn és una aglutinació de de alt, del llatí altus, ‘alt’) i a baix (del llatí vulgar bassus, ‘de poca talla, grassó’, que donà l’antic bas, modificat en baix per influx de baixar).
Usos
Plovisquejava. No sé què ho feia, però cada vegada que anava a veure la senyora Enriqueta era una casualitat que no plogués. Les gotes de pluja corrien pels filferros d’estendre la roba, fins que algunes, les més inflades, s’estiraven, es feien llàgrima, i queien daltabaix.
Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant (1962)Pels cims de les Pedrisses un núvol ronsejava
Josep Lleonart, «Elegia dels cims», dins Les elegies i els jardins (1938)
en l’alta llunyania del cel asserenat.
—Grans roques moradenques frisant la volta blava!—
Migpartia una llenca raquítica de prat
un fil d’aigua escumós daltabaix d’una penya,
i l’encinglada serra bonyeguda i ferrenya
provava de somriure-hi pobrament.
Tema de la setmana
Divendres vèiem daltabaix com a nom i avui retrobem aquest mot com a adverbi. Ja passen, aquestes coses; de vegades un mateix mot té diversos sentits o diferents categories gramaticals, com és aquest cas. No és el mateix «haver-hi un daltabaix» que «caure daltabaix».