Definició
Camí estret pel qual només pot passar una persona darrere l’altra.
Un corriol costerut el dugué fins a la casa.
Etimologia
Probable modificació de carriol, derivat de carro, per influx de córrer, o bé alteració d’un carrerol, derivat de carrera i carrer.
Usos
Continuà buscant, caminet enllà. Ell no se n’adonava, però es desviava sovint cap a corriols laterals. Si hagués seguit el camí dret hauria arribat aviat en una masia o al poble. Naturalment, amb les passes curtes i insegures que feia i les giragonses que la seva desorientació li feia fer, el camí esdevenia més llarg i cansat. Tot d’una es va quedar tibat, parat, admirat. Era dins un camp d’herbes altes, i va veure a terra quelcom que es bellugava…
Josep Vallverdú, Rovelló (Barcelona: La Galera, 2009 [1969])En tocar les deu, ens vam trobar tots cinc a l’indret convingut.
Xavier Benguerel, Els vençuts (Barcelona: Edicions de 1984, 2013 [1969])
—És aquest el camí?
Era aquell: un corriol entre dos marges prou elevats per protegir-nos.
Desertàvem? Podíem ser acusats de covardia? No ho sé. El que sabia, el que sabíem, és que tot estava perdut. En Rossend ho havia dit: «Els sacrificis estèrils tenen més d’estúpid que d’heroic».
El camí era rost, pedregós. La nit, clara.