Diem cordons en comptes de collons per evitar el terme malsonant. És un eufemisme. No és pas, per això, cap homenatge a la reina Eufèmia (si és que ha existit mai) sinó que ve del grec euphemós, el qui parla bé. Així, una noia que es digui Eufèmia està obligada a ser ben parlada, igual que les Eugènies són ben nascudes i les Eulàlies les que pronuncien bé.

, amb Roger de Gràcia (Badalona: Ara Llibres, 2008), pàg. 51

—Moltes gràcies per les teues paraules, estimat Ramon —li digué ella torcant amb son mocadoret els dos llagrimalls—. Però tal volta… qui sap?, està més prop la meua visita allà del que tu pugues figurar-te. Són moltes les penes que se m’agombolen i… —un sanglot perllongat li va impedir de continuar la frase.
   —Recordons! —exclamà en sec el minyó pegant una forta punyada damunt la tauleta—. Ah, perdone’m, senyoreta: sóc un brètol.
   —Res d’això, Ramon, no —li retrucà ella amb veu tallada per l’emoció—: Eres més home del que tu et figures —i en ser deixades les copes i platets pel cambrer afegí ella—: Beguem i estiguem alerta.

Jordi Valor i Serra, Lina Morell, un cas apassionant (València: Sicània, 1964)