Definició
Sensació de cremor a l’estómac o païdor, acompanyada d’eructes i de regurgitació d’un líquid àcid i coent; pirosi.
Els pagesos, abans, combatien el coragre amb carbonat o mastegant arrel de genciana.
També: coragror
Etimologia
Compost de cor i agre. Agre ve del llatí ācer, acris, acre, mateix significat; més mots d’aquesta família són agrejar, agror, acritud i acèrrim. És possible que aquesta paraula provingui de la confusió que hi havia antigament entre el cor i l’estómac, i que s’atribuís l’acidesa gàstrica a l’òrgan equivocat.
Usos
Fa uns mesos vaig anar al metge a Barcelona i la metgessa, en dir-li que tenia coragre, em va mirar estranyada com si m’hagués equivocat de consulta. Tenir coragre és patir de cremor d’estómac o, pel seu nom mèdic, de pirosi (que ve del grec piros i vol dir ‘foc’). Sospito que la doctora va pensar-se que tenia mal d’amor o potser alguna cardiopatia. De seguida vaig aclarir-li que el mal em venia de l’aparell digestiu i no pas de l’aparell amorós. Sigui com sigui, coragre és una manera molt gràfica de descriure la sensació d’acidesa, tot i que no és el cor que es torna agre, sinó que és l’estómac que esdevé àcid.
Helena Borrell Carreras, 100 paraules de l’Empordà (Valls: Cossetània, 2021), pàg. 118Avançava la processó del diumenge camí de l’església. En la filera, Toni Peris, Vicent Sala i jo caminàvem amb el ciri a la mà, sense badar boca, reglotant-nos encara el coragre i la frustració d’anit.
Toni Cucarella, Els camps dels vençuts (Barcelona: Columna, 2002)
Tema de la setmana
Mots relacionats amb el cor