L’home que no sap per on començar camina d’esma, com a l’aguait d’alguna cosa que li recordi qui és i quina rutina li correspon. A última hora de la tarda, el guarda del parc l’ha trobat perdut i amb la mirada consirosa. L’home que no sap qui és no ha sabut respondre a cap de les seves preguntes.

Eduard Márquez, «Ofici de tenebres», dins Zugzwang (Barcelona: Quaderns Crema, 1995), pàg. 101

Na Maria estava evidentment consirosa. Sabia quelcom? A ella no li convenien aquells comentaris, l’atenció del poble posada damunt casa seva.

Marià Villangómez, «La por», dins Recull de contes balears (Barcelona: Albertí, 1956), pàg. 196