Les meues germanes eren tres, Tecleta, Joana i Beatriu, i les hores més dolces d’aquells anys van ser les que passí en la seua companyia, sobretot les vesprades que venia a visitar-les la nostra cosina Damiata del Milà, quan jugàvem a conillets a amagar buscàvem junts el racó més fosc i més difícil i ella m’agafava la mà, se la posava damunt del cor i em deia: sents com batega?, i si jugaven a sastresses les meues germanes em feien girar d’esquena quan es canviaven de vestit però Damiata no deia res i em deixava mirar-la.

Joan F. Mira, Borja Papa (València: Tres i Quatre, 1996), pàg. 46

Entre la lliçó del capvespre i l’estudi del vespre, hi havia un bon interval que no sols permetia anar a fer la bereneta a casa nostra, sinó també tornar al Seminari amb temps per a armar animadíssims jocs de plè, de conillets a córrer i de conillets a amagar.

Francesc de B. Moll, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 74