confit m

Definició

Bocí de sucre fi endurit, esfèric, de molt poca grossària, o bé gra d’anís, comí, pinyó, avellana, ametlla, etc., envoltat d’una capa de sucre fi endurit, amb altres substàncies aromàtiques o colorants o sense.

En els casaments i els batejos solen repartir-se confits d’ametlla.

«…i a darrere la porta hi ha un sac de confits, que tots els llaminers hi fiquen els dits»: fórmula d’acabament de les rondalles.

Etimologia

Del llatí confectus, participi de conficere, ‘fer del tot, compondre, elaborar’, derivat de facere, ‘fer’.

Usos

  • I com que ara seran tres i tindran més despeses, també els anirà bé la mica més de sou que li pagaran a cal Roc per anar a la fira, a més de les propines que li cauran, com sempre, aconsellant bones compres als pagesos i agilitant la paperassa de les guies de sanitat als tractants que sempre tenen pressa. Un pessic més de diners els ajudarà a fer un bon bateig, que bé han de pensar en els confits i en una mica de convit per a la família…

    Isidor Cònsul, «Ànima de bolero», dins Roc de Quer. Relats dels Pirineus (Barcelona: Proa, 2009)
  • Vivien en una torre dels afores, al mig d’un jardí que semblava dibuixat amb tiralínies, i amb les finestres de vidres de colors com una casa de conte de fades. No vam passar de l’entrada. La senyora rossa i somrient, que a mi em va semblar d’un altre món, ens va rebre al vestíbul i no ens va oferir ni una cadira per seure. La visita devia ser molt inconvenient perquè fins i tot una criatura com jo m’adonava que aquell tracte era denigrant. Per l’aire de la mansió jo flairava una aroma de xocolata delicadíssima que em punxava dolçament el cervell i em produïa un mareig ensucrat. Era com si darrere de totes les portes s’hi amagués una pastisseria plena de confits.

    Emili Teixidor, Pa negre (Barcelona: Columna, 2003)

Tema de la setmana

Diumenge que ve és sant Ponç, patró dels herbolaris. Per això a diversos pobles i ciutats se celebren fires en què les herbes remeieres, la mel, els dolços, la fruita en almívar i els productes confitats són els protagonistes. Una de les de més renom és la de Barcelona, que se celebra al carrer de l’Hospital. Per anar-nos-hi ambientant, aquesta setmana veurem cinc mots relacionats amb els productes oferts a les fires de sant Ponç, començant pels clàssics confits (un altre mot que el castellà [confite] ha manllevat al català, com els que vèiem la setmana passada). 

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

orgullalmívar