Definició
Abundantment i amb gran facilitat.
Donar, repartir, una cosa com pa beneit.
Quan va sortir al mercat, aquell disc es va vendre com pa beneit.
S’usa normalment amb els verbs anar, donar, ésser, repartir, vendre, etc.
Usos
El maig del 1924 el pare [Josep M. Folch i Torres] publicava Quan floriran els ametllers, la primera de les novel·les de la «Biblioteca Gentil», creada i editada per ell mateix, en la qual es preveia l’aparició d’una novel·leta cada mes al preu d’una modesta pesseta.
Ramon Folch i Camarasa, Bon dia, pare! (1968)
L’èxit, moral i material, va ser fabulós. Els quiosquers i llibreters no se’n sabien avenir. Allò es venia com pa beneït. L’explosió de popularitat no tenia precedents en el mercat del llibre català.Ja en tenim una altra al sac: [la traducció al txec de La plaça del Diamant] ja és la que fa sis, en espera de la set —la japonesa— i de la vuit —l’alemanya—. Mentrestant la 9a catalana es va venent com pa beneit, de manera que ja ens anem acostant de mica en mica a aquella 10a edició que vau preveure ben profèticament en un moment en què semblava ben impossible que un llibre català pogués arribar mai de la vida als 5.000 exemplars venuts. I de la Plaça ja ens acostem als 20.000!
Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 23.03.1973, a Cartes completes (1960-1983) (Barcelona: Club Editor, 2008), pàg. 504
Tema de la setmana
En una carta a Mercè Rodoreda, Joan Sales es demana: «per cert, ¿on és que venen pa beneit i qui és que en compra?»). Aquests dies veiem mots relacionats amb el pa.
Més que abundantment repartida, no hauria de ser amb gran demanda, o amb gran acceptació; és a dir una cosa moooolt ben rebuda?
Si més no és el sentit que jo li dono.
Disculpeu la meva ignorància però en lloc de “pa beneit” no hauria de ser “pa beneït”?
Hi ha definicions que convé llegir atentament, com les del DCVB: https://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=beneit, fins al final:
“Etim.: del llatí bĕnĕdĭctu, mat. sign. || 1, 2, que es convertí en *bĕndĭctu, *benectu, *beneitu, beneit. Per altra part el mateix participi llatí seguí una altra evolució, conservant la ĕ protònica i convertint-se la ĭ en ī per influència de l’infinitiu benedīcere, d’on resultaren les etapes *benedīttu, benesit, beneït. Aquesta darrera forma és la que perdura com a participi verbal, mentres que beneit ja no té valor verbal, sinó purament nominal.”
Al costat d’aquesta, llegiu la de beneït: https://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=bene%EFt&Id=21995&search=bene%EFt
Per proximitat semàntica (dialectal), és bo de no ignorar un cas paral·lel en pur, accepció 4: https://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=pur&Id=116620&search=pur