Definició
1 Peça circular i decorada col·locada a la part central d’una volta de creueria. La clau és la dovella o peça central que clou un arc o una volta.
2 Element fonamental d’una idea, d’un projecte, etc.
La satisfacció del consumidor és la clau de volta del nostre servei d’atenció al client.
La clau de volta del poema és la impossibilitat d’expressar la fe.
Etimologia de volta
De volt, de l’antic volt -a, participi de l’antic voldre, ‘voltar’, llatí volvere, ‘fer girar’.
Usos
Passeu entremig de les torres, d’arestes tan elegants, admirant la fina randa gòtica, i més avant passeu per davall de l’arc de la porta i pel breu passadís fins a la placeta dels Furs. Però abans d’arribar a la placeta, alceu els ulls, el cap ben arrere, a mirar allà dalt, al sostre, la clau de volta. Dins el cercle de la clau de volta, només veieu l’escut, coronat, de les quatre barres. Afineu la mirada. Potser teniu un ull de falcó i aneu apreciant els detalls. En cas contrari, cal que useu els prismàtics, hi torneu a mirar la mateixa clau de volta i, sobre cada barra, es veu el dit que la traça.
Víctor Labrado, Llegendes de la ciutat de València (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009), pàg. 15Amb els anys, la memòria va guanyant terreny a la imaginació. Arriba un dia que, quan provem d’entendre el que vivim, ens sentim més segurs si ens refiem de l’experiència. La clau de volta de tot plegat, diria, és aquesta: encara que només es pot viure anant endavant, l’existència, qualsevol existència, únicament pren sentit quan mires enrere i proves d’entendre-la en el conjunt. Quan la transformes en un relat.
Jordi Puntí, Els castellans (Barcelona: L’Avenç, 2011), pàg. 125
Tema de la setmana
Un dels llibres de què parlàvem la setmana passada era La clau de volta, de Joaquim Amat-Piniella. I algú ens ha preguntat: clau de volta? Doncs aquí la tenim, en sentit literal i figurat. Aprofitarem l’avinentesa per veure altres mots relacionats amb l’arquitectura i la construcció.