Definició
1 Casa gran, especialment casa on resideix una família nombrosa o un llinatge.
2 Casa de família antiga distingida.
El casal de Barcelona fou més conegut a les cancelleries estrangeres pel nom de casal d’Aragó.
3 Entitat de caràcter popular específica dels Països Catalans, amb finalitats culturals, recreatives, polítiques o religioses.
Casal d’avis. Casal d’estiu. Casal de joves.
Etimologia
Del baix llatí casalis, mateix significat.
Usos
Ramon Muntaner, català de naixença, esdevenia —com tants altres— ciutadà de València: ciutadà de la Corona d’Aragó, vassall natural dels reis del casal d’Aragó, en definitiva. Al seu servei farà la guerra i, encarà, escriurà la seua obra, una crònica en què, malgrat la importància dels fets que narra, no sabrà estar-se d’atorgar-se un paper destacat en alguns episodis, tot afegint-hi un evident valor personal al purament «històric» o més general.
Vicent Josep Escartí, «A propòsit de Ramon Muntaner i la seua crònica», introducció a la Crònica de Ramon Muntaner (València: Institució Alfons el Magnànim, 1999)En obrir el testament, mare i fill havien tingut una sorpresa. Entre les propietats heretades per Joan Antoni, hi havia la Caleta, una finca amb un casal espaiós, allà baix, al poble de la tia, que era de la costa tarragonina, així com els Margalef eren del cor de la muntanya, i la mare de Joan Antoni, del Priorat, tocant al Montsant. Magdalena creia que la Caleta havia estat venuda de temps. Quina sorpresa, ells, gent de muntanya, en saber que tindrien un casal vora la mar!
Joan Puig i Ferreter, Els tres al·lucinats (Barcelona: Planeta, 1988 [1926])
A Joan Antoni li abellia més que tota la resta de l’herència. Hi havia estat d’adolescent i en guardava el record d’una mena d’encís vibrant.
Tema de la setmana
Després de Santa Cecília, patrona de la música, que era ahir, aquests dies veurem mots que són alhora cognoms de músics, triats i garbellats pel rodamotaire convidat Enric Fornas, de València.
A Perpinyà, la gent diu ‘casual’ en el cas de l’accepció 1 (casa gran).
Extracte del Diccionari català-valencià-balear (DCVB):
2. CASUAL m.
Casa gran (Ross.). Com me bòs taní peu amb aquey casual que rossegues, pobrasse (aplicat a una tortuga carregada amb la closca), Saisset Pa la gent fis, 7.
Etim.: de casal, amb influència de casual art. 1.