carrereta f

Definició

cama-secsCama-sec, bolet comestible de la família de les tricolomatàcies (Marasmius oreades), de barret de color crem, de cama alta i tenaç i d’una agradable i suau olor.

De les carreretes o cama-secs assecats sovint se’n diu, impròpiament, moixernons; el moixernó és un altre tipus de bolet.

També: carredeta, carrerola, corriola, carriola, corretjola, carmanyola, moixerdina, moixina…

Etimologia

«Es diu així perquè es cria formant files o corrues» (J. Coromines); una de les accepcions de carrera és ‘sèrie de coses disposades una a continuació de l’altra’, de la família de carrer, del llatí (camminus) carrarius, ‘camí per a carros’.

Usos

  • Aquell 7 de maig de 1929, la mare va anar cap a un tros de prat que tenien al camí de les Planes de Derrís i on es feien sempre moltes murgues i carreretes. Aquell any no va fer gaire fred: les típiques nevades de finals d’abril havien estat pluges suaus i tèbies i la primavera havia avançat els brots i les flors de tota la vegetació. Les carreretes s’alineaven als prats fent aquella mitja lluna que permet veure-les de lluny. La mare sempre en tenia de seques a dins d’un pot i va decidir renovar-ne la provisió. Però les carreretes eren l’excusa. Passava que des d’abans del part la mare no havia vist l’Eduard. Dues vegades que ell va acostar-se al poble per veure’ns a la mare i a mi, dues ànimes benintencionades el van rebre a cops de roc. Per això ella, així que va poder, va decidir anar a la borda d’Arnaldo. Va passar-s’hi tota la tarda. A entrada de fosc van anar fins al prat, van omplir el cistell de carreretes i van tornar cadascú per la seva banda, la mare a Derrís i l’Eduard a la borda.

    Bartomeu Cruells, Els silencis de Derrís (Barcelona: Cruïlla, 2000), pàg. 102
  • Primavera i tardor quan ha plogut prou i el sol ha escalfat neixen a corrua, als prats, dues classes de bolets bons per menjar. Uns són de color terra, d’aparença fràgil, amb la tija llarga i dreta i un barretet de paraigua que té per sota un llibre espès de fulls. Els altres són blancs i molt aclofats al primer cop d’ull; tenen la tija curta i gruixuda i el llibre és de color torrat. Carreretes i moixarrons són molt valorats per menjar-los tendres i també, tots dos es deixen assecar en porgadors i són una preciosa reserva per a l’hivern quan no n’hi ha. Secs, perden en gran part l’olor i el pes. Un sol grapadet dóna un gust excel·lent a l’arròs o a qualsevol guisat de conill, de pollastre o de carn.

    Maria Barbal, Pedra de tartera (Barcelona: Laia, 1985)

Tema de la setmana

Temps de bolets

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “carrereta”

Deixa un comentari a Joan BOSCH

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ou de reiggírgola