Definició
1 Semblar carabassa, tirar a carabassa.
Aquest meló carabasseja. Un groc que carabasseja.
2 Donar carabassa (a algú) en un examen, concurs, etc.
Pel juny el van carabassejar, però al setembre ja va aprovar.
3 Una noia, donar carabassa (a un pretendent).
La Magalí carabasseja tots els seus pretendents.
També: carbassejar
Etimologia
De carabassa, d’un preromà no indoeuropeu carapaccia (o calapaccia, d’on el castellà calabaza i el portuguès cabaça), que designava cobertes o closques vegetals o animals.
Usos
L’escriptor ha de saber destriar els sentiments reals dels sentiments aparents, és a dir, la veritat de la mentida. Està bé que el nus d’una tragèdia sigui l’amor; seria absurd que fos el sentiment d’una senyoreta perquè han carabassejat el seu promès. En un mot: tot escriptor té el dret de destriar els elements convencionals dels elements reals. I els fets són aquests: els homes i les dones es passen la vida entrant i sortint sense parar de situacions objectivament immorals. És absurd de discutir, ara, si els homes són bons o dolents per naturalesa: des del punt de mira literari, la qüestió és extravagant. El que hi ha de cert és l’experiència produïda per l’observació de situacions i per l’auscultació del material humà.
«Mitja hora amb . Autoentrevista» (1927), reproduïda a Caps-i-puntes (Barcelona: Destino, 1983)
Tema de la setmana
Josep Pla estrena blog (el Quadern de notes vistes).