Després de la patacada electoral del tripartit, després de sis vagues de mestres i professors en una legislatura i pràcticament a l’hora d’encarregar les capses de cartró per fer la mudança del despatx de la Via Augusta, surt el conseller Ernest Maragall i, en comptes de cantar les absoltes, presenta el resultat d’un informe PISA que capgira l’allau d’arguments fatalistes que hem sentit a Catalunya sobre l’educació en els últims quatre anys. Sensacional gir de guió final del qual ens hem de felicitar tots els catalans.

Xavier Bosch, «PISA passa, la llei queda» (Ara, 10 de desembre del 2010)

S’han cantat tantes absoltes pels llibres que sorprèn que encara es consideri que llegir-ne un pugui canviar la vida d’algú. Quina presumpció tronada. Amb les altres arts, n’hi ha pocs que pretenguin res de semblant. Ningú no confessa que la seva vida hagi canviat (allò que se’n diu canviat) per la visió de l’escultura que Lawrence Weiner ha situat amb tota impunitat a l’avinguda Mistral de Barcelona.

Quim Monzó, «Nil admirari», dins Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (Barcelona: Quaderns Crema, 2010)