Definició
Que cansa de fer; fatigant.
És una drecera cansosa; val més que seguim el camí, que fa de més bon anar.
Usos
Ara, de baixada, el camí no és tan cansós i la noia s’anima.
Vicenç Riera Llorca, Això aviat farà figa (Barcelona: Edicions 62, 1984)
—Ben mirat, lluny no ho és. Han estat la calor i la pujada, que ens han fet el camí pesat.
El jove fa un gest d’assentiment, es diria que sense una convicció massa profunda.Tot plegat, la reivindicació d’un eix econòmic, polític, catalanovalencià, més enllà sobretot de les eternes i cansoses disputes identitàries, ha aconseguit desvetllar, després de molt anys d’apatia, un cert interès per les relacions entre tots dos territoris.
Francesc Viadel, «Commonwealth catalanovalenciana, entre el desig i la impossibilitat» (Caràcters, núm. 53, octubre 2010)
Tema de la setmana
Malgrat les descansades de divendres, aquesta setmana ens hem fatigat i veurem algunes paraules i expressions relacionades amb el cansament.
Per culpa de la mala influència del castellà, el diccionari DIEC2 fa una confusió que no hauria de fer. Fa de « cansós » i « cansat » dos sinònims perfectes (a l’entrada « cansós -osa » del diccionari hi trobareu: cansós = cansat). En realitat, en català tradicional i no interferit, « cansat » no és pas un adjectiu sinó el participi de passat del verb « cansar », i com a participi de passat, sempre té una significació passiva (cansat = que ha estat cansat per alguna cosa = fatigat = que sent fatiga). Segons la lògica catalana, les pujades no poden pas ser cansades perquè no senten pas el cansament. Les pujades són cansoses (o bé cansadoses, com diem a Elna) perquè cansen qui les puja (cansós = fatigant = que causa fatiga). Fer de « cansat » un adjectiu que significa « fatigant » és un castellanisme.