Definició
Cansament molt gran (valencià).
Tinc una cansera que no m’hi veig; no puc amb la meua ànima.
Etimologia
De cansar, del llatí campsare, ‘tombar (un cap); desviar-se’, del grec kámpsai, aorist de kámpto ‘plegar, doblegar’; de ‘canvi de rumb’ es passà a la idea de ‘cessar de fer quelcom’ i, doncs, ‘cansar-se’n’; la forma amb -era pot ser un encreuament amb derivats abstractes (ceguera, casera, sordera, lassera mateix).
Usos
Quan et torní a trobar després de moltes nits
Fragments (1991), reproduït a Paraula encesa. Antologia de poesia catalana dels últims cent anys (Barcelona: Viena, 2012), pàg. 417
tot va ser diferent: els dos érem uns altres,
corsecats per l’hivern. Com si cap sol hi hagués
per damunt d’aquell camp que el teu cos alegrava,
per damunt d’aquells pins a l’eixida del poble
que vivien per mi. Un estel no era ja
la grua que portaves per a arrossegar cotxes,
cascavells muts als astres, un petit príncep mort
dins d’aquella granota, en el rostre de son,
brut de greix i cansera, en el cos jove i àgil
que havia estimat tant. Mes haguí d’enganyar-me:
era precís voler-te per a no sucumbir.
Tema de la setmana
Mots i versos trets de Paraula encesa. Antologia de poesia catalana dels últims cent anys, a cura de Pere Ballart i Jordi Julià.