I la veritat és que no protesten. Potser cadascun d’ells guarda la secreta esperança que fins i tot a primera línia trobarà un lloc una mica més tranquil i menys exposat, de cuiner, de sanitari o de telefonista. O que una ferida lleugera l’enviï a la rereguarda. Però, si no passa res de tot això, farà al mal temps bona cara i aguantarà el que calgui. Amb cangueli, com tothom, però aguantarà.

Miquel Siguan, La guerra als vint anys (Barcelona: La Campana, 2002)

En Pere era un marrec de por: ni bèsties ni diablons li feien basarda, no coneixia el pànic de la foscor… Ni temor de Déu, tenia! Ara us en faríeu creus: qualsevol animaló li fa terror, el món li sembla un espant i per no res li agafa el cangueli. Fa feredat de veure com ha canviat, en Pere sense por!

Pau Vidal, En perill d’extinció. Cent paraules per salvar (Barcelona: Empúries, 2005)