Definició
Tocar insistentment les campanes durant una llarga estona.
Sento que campanegen a la seu; deu ser alguna festa important.
Etimologia
De campana, del llatí tardà campana, mateix significat, abreviació de vasa campana, ‘vasos de Campània’, regió d’on provenia el bronze de més bona qualitat.
Usos
Quatre homes tragueren un banc llarg i el col·locaren davant la casa mortuòria. La gent s’hi arremolinava amb morbosa curiositat. Els qui sortien de la casa del mort duien els ulls plorosos. Campanejaven plenes de tristor les quatre campanes: n’Antònia, na Bàrbara, n’Angelina i na Maria. Crits i laments eixien de la casa del difunt.
Pere Bonnín, Ombres de marjal (Palma: Moll, 2000)
—Ja han vengut a prendre-li mides?
—Qui?
—Què vols dir, qui? Es fuster!
—Es fuster?
—Sí, poma, per a fer-li sa caixa!El campanam revoltat
Miquel Desclot, «El campaner de Taüll», dins Cançons de la lluna al barret (1978)
fa tremolar tot el mapa,
que s’agita com un mar
i que aixeca grans onades.
I el campaner de Taüll,
des de dalt de la muntanya,
campaneja com un foll
perquè no s’apagui l’aire.
Tema de la setmana
Aquesta setmana sou els subscriptors de RodaMots els qui proposeu els mots. El d’avui és un suggeriment de Conxa Canut Farré, de Lleida.