Els va fer arrambar queviures sense que es notés: finals de fogasses de pa, rosecs de formatge sec, rostes de cansalada grassa que fan agafar caminera, penques de cansalada viada assaonades amb pebre i sal, un parell d’ous durs per cap i una bóta de vi per traguejar i avivar l’esperit. D’aigua en trobarien tanta com volguessin durant les cinc o sis hores de caminada que tenien fins a la vila de Ripoll.

Marc Capdevila, La bíblia de pedra (Barcelona: Edicions 62, 2014)

Seure a vora carretera, sota una ombra, menjant un bocí de pa d’ahir i bevent un glop d’aigua de la cantimplora, i fer petar la xerrada amb amics amb qui comparteixes fatigues, suors i entusiasmes… heus ací una deu de plaers elementals, incomparables… segurament incomprensibles per a qui no es deixi anar durant dies i dies, empès per una caminera irrefrenable.

Vicent Pitarch, La via de la Plata. De Sevilla a Fisterra passant per Sant Jaume de Compostel·la (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005), pàg. 128