El primer ministre va fer una cara com dient: «Jo ja me la sabia, aquesta». Tanmateix, per prudència i per instint de conservació, va callar com un mort.

Maria Carme Roca, Ermengol el Salat (Barcelona: Edebé, 2002)

Però com que el dubte, últimament, s’ha convertit en un company constant, que s’estira al meu costat quan descanso, que m’acompanya, agafat del braç, pels carrers, que llegeix per damunt la meva espatlla al metro i que em mira des del fons del got quan bec, intento no fer-li massa cas (malgrat els seus planys): intento mantenir-lo a ratlla, de manera que aquest llibre s’ha escrit en una sèrie de sessions ben breus durant les quals he aconseguit que el dubte callés com un mort.

Matthew Tree, pròleg a Memòries! 1974-1989. Dels 15 als 30 anys. Londres-Barcelona (Barcelona: Columna, 2004)