Altres empreses han comercialitzat llet amb cacau, i no dubto que siguin bons productes, però jo tinc un motiu afegit per demanar aquesta marca, que ha aconseguit el gran èxit de convertir-se en genèrica: perquè es demana un cacaolat com es demana un tebeo o un motxo.
   El meu motiu especial neix amb el servei militar. Després d’un parell d’hores d’instrucció feta sota un sol inclement, anava a la cantina i em bevia dos cacaolats seguits i ben frescos. Aquell moment era com una aproximació al paradís. La xocolata líquida m’esborrava de la boca el gust de la pols. Fa 60 anys, d’això.

Josep M. Espinàs, «Una vida amb Cacaolat» (El Periódico de Catalunya, 13 de setembre del 2008)

Mare, vui un cacaulaaat. Cacaolat amb els cereals de xocolata? No veus que et faria mal la panxona? Però és que amb iet no m’agraden, la iet està plena de coses. És clar, beneita, són els kellogs, no els has volgut tu mateixa? No!, io vui un cacaulat. I dezpréz un patatxup.

Pau Vidal, El parevostre: manual per combatre la descendència (Barcelona: La Magrana, 2000)