Definició
Els diccionaris defineixen aquest mot com ‘persona creguda, presumptuosa, pedant’, però sovint també s’usa en un sentit diferent, per referir-se a algú que no toca de peus a terra, que fa castells en l’aire.
«Per a desinflar el bufanúvols cal una agulla fina i invisible. La lluita contra la pedanteria només serà eficaç utilitzant adjectius clars, precisos, estrictes.» (Josep Pla)
En analitzar l’actualitat, adopta una posició realista, no pas de bufanúvols.
Etimologia
De bufar, d’origen onomatopeic, i núvol, del llatí nubilus, ‘ennuvolat’.
Usos
Però com que per a salvar paraules no n’hi ha prou amb omplir-ne un museu i fer-ne arqueologia, proposo per a aquest Sant Jordi de parar l’orella davant la nostra padrina, que segur que tots en tenim una a mà. Amb aquest senzill exercici podrem constatar que, qualsevol paraula, mentre surti d’una boca o altra i algú se n’hagi de valer per fer-se entendre, encara és viva, i que vol viure. No li vulguem fer l’extremunció abans d’hora ni ens limitem a dipositar-la en un torn cibernètic per ofegar la mala consciència creient que hem fet la bona obra del dia. Fem-la servir. I si algú no ens l’entén, que ho demani a la seua padrina, que per a alguna cosa s’anomena la veu de l’experiència. I de tenir experiència, a tots ens n’agrada presumir. O m’erro i sóc una bufanúvols? (Apunteu-me-la, aquesta, també.)
Marta Rojals, «Apadrina una padrina» (VilaWeb, 23 d’abril del 2007)El marit, Quimet, no es queda al darrere. Entén el matrimoni com un cant a la masculinitat i a l’autoritat de l’home. És un gall orgullós, però incapaç de plantar cara a les dificultats. Resulta, a poc a poc, una figura patètica, perquè la seua imatge d’home resolut es dissol en malalties imaginàries i en fantasies de bufanúvols. Llavors Colometa s’ha d’arromangar i mirar de salvar la família.
Francesc Calafat, «Una alegria literària» (L’Illa, tardor 2008)
Tema de la setmana
Mots compostos