Definició
1 So produït per un cos que es desplaça per l’aire a una gran velocitat.
Sentien el brunzit de les bales que els disparaven. El brunzit de les abelles.
2 Per analogia, qualsevol soroll de molt baixa freqüència.
Sota la línia d’alta tensió que travessa la serra se sent un brunzit continu.
També: brunzidera, brunziment
Etimologia
De brunzir, d’origen onomatopeic.
Usos
Sentir el brunzit de mil insectes, el xiu-xiu del passerell i el xisclar de les orenetes! Res, però, no ens complau tant com la vista de l’aigua. L’aigua enmig del desert! No hi ha tresor, no hi ha plaer, no hi ha objecte al món que pugui igualar-la en valor. Mai no he percebut música tan harmoniosa com el xip-xap dels meus peus descalços, passejant-se amunt i avall pel torrent.
Bonaventura Ubach, El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011 [1955]), pàg. 94Quan la brunzidera del despertador no aconseguia fer-lo saltar del llit i s’hi quedava una estona ronsejant, a l’hora de treure’m al carrer no parava de mirar-se el rellotge. Encara jo no havia alçat la pota un parell de vegades, que ja es neguitejava. «Duc, anem! Faig tard, Duc!». I així, després de tant esperar, em quedava com si hagués arribat a misses dites. Per això aviat vaig aprendre a despertar-lo.
Maria Barbal, «Duc», dins Cada dia penso en tu (Barcelona: Columna, 2011)
Tema de la setmana
Mots per a designar sons i sorolls
En el diccionari de la Vall d’Albaida hi ha registrat el mot brunyir. Aquest mot l’empràvem per a descriure el soroll que feia la pilota jugada per Francesc Cabanes i Pastor, “El Genovés”, quan tallava corda en el joc a l’alt de la pilota valenciana.
La meva padrina feia servir el mot brunzent volent dir “molt ràpid” (no recordo haver-li sentit dir mai “ràpid”) i el substantiu brunzitud en lloc de “velocitat”. Per exemple: “Va passar amb una brunzitud que esfereïa”.