Oh el Nil…! El Nil tan somiat, amb la seua corrent tranquil·la, com aquell temps de la infantesa, en què apreníem son nom, abans de conèixer el mapa, dins les primeres lliçons de la història sagrada, apreses de viva veu, com les rondaies… Moisès a dins el bres de joncs… La filla del Faraó rodetjada de ses esclaves, disposant-se pel bany… I la germaneta de Moisès vetllant mig amagada a la vorera del riu… Allò, a més d’una lliçó d’història, fou tota una revelació de poesia… Qui m’ho hagués dit, aleshores, que veuria el Nil!

Maria-Antònia Salvà, maig del 1907, «El Caire i el Nil», dins Viatge a Orient (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998), pàg. 81-82